9. La coordinació amb institucions externes i la dimensió sistèmica de la psicopedagogia

Descripció de l’activitat

Tal com ja he comentat en una entrada anterior, l’únic espai en què no puc participar ni estar present és en les reunions amb famílies, per motius de confidencialitat. Tot i això, sí que he pogut assistir a una reunió de coordinació amb la professional de l’EAP vinculada al centre i també a una reunió interna entre la psicopedagoga d’ESO i cicles formatius de grau mitjà i la psicopedagoga de batxillerat i cicles formatius de grau superior.

Durant la reunió amb l’EAP es van revisar diferents casos relacionats amb absentisme escolar, processos de derivació a serveis externs, alumnes en procés de diagnòstic i altres situacions vinculades a dificultats personals, conductuals o relacionals. També es van comentar casos d’assetjament, situacions familiars complexes i seguiments oberts amb diferents institucions. En un moment concret de la reunió se’m va demanar sortir temporalment de l’espai, ja que es tractava informació especialment sensible relacionada amb un cas específic.

D’altra banda, pel que fa a la reunió de coordinació interna, es van revisar documents compartits, protocols i registres amb l’objectiu de mantenir actualitzada tota la informació necessària de cara a inspeccions, auditories o coordinacions amb serveis externs.

Objectius

  • Observar processos de coordinació psicopedagògica amb institucions externes.
  • Comprendre els protocols i xarxes de suport vinculades al context educatiu.
  • Reflexionar sobre els límits i funcions del rol psicopedagògic.
  • Analitzar la dimensió sistèmica de la intervenció educativa.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquestes experiències m’ha permès prendre consciència de la gran dimensió sistèmica que té la feina psicopedagògica dins dels centres educatius. Abans d’iniciar les pràctiques tenia una visió molt més centrada en l’atenció directa a l’alumnat, però progressivament estic entenent que gran part de la feina consisteix també en coordinar agents, seguir protocols i gestionar derivacions amb múltiples institucions externes.

En relació a aquest tema, durant les reunions, han aparegut nombroses sigles, serveis i recursos vinculats a l’atenció educativa i social, fet que m’ha fet adonar de la gran complexitat organitzativa existent darrere de cada cas. A través d’aquestes coordinacions,  es fa evident la importància del treball en xarxa i de la mirada interdisciplinària, especialment en situacions complexes que no poden abordar-se únicament des del centre escolar.

Al mateix temps, també he pogut observar que existeixen límits molt clars respecte al rol de la psicopedagoga: fins on arriba la seva funció, quan és necessari derivar un cas o quins procediments s’han de seguir segons cada situació. Tot això m’està ajudant a comprendre que la intervenció psicopedagògica no es basa únicament en la relació d’ajuda, sinó també en la capacitat de coordinar recursos, establir límits professionals i actuar d’acord amb protocols i criteris deontològics.

Finalment, gràcies a haver pogut estar present en aquestes trobades, he reforçat encara més la idea de que observar també el funcionament dins les aules és bàsic, ja que és precisament allà on es poden detectar moltes de les necessitats del professorat i de l’alumnat. D’aquesta manera, poder combinar les observacions d’aula amb la mirada institucional m’està ajudant a construir una comprensió molt més global i realista del context educatiu i de les possibles necessitats de suport existents, tant a nivell acadèmic com emocional.

Evidències

Com sempre, les evidències d’aquesta entrada es basen en l’assistència a reunions de coordinació interna i externa i en l’observació dels processos de seguiment de casos. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació específica sobre els casos tractats.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació en aquestes reunions ha estat especialment enriquidora per comprendre el funcionament intern dels processos de coordinació psicopedagògica i la importància del treball en xarxa. Tanmateix, ha permès identificar la gran quantitat de tasques administratives, organitzatives i de seguiment que formen part del rol professional i que sovint no són visibles des de fora.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és adonar-me de la quantitat de recursos, protocols i institucions implicades en l’atenció educativa i social de determinats alumnes. A través d’aquesta experiència se m’ha despertat encara més l’interès per continuar aprenent sobre el funcionament dels diferents serveis i sobre els criteris que orienten les derivacions i coordinacions entre professionals. Al mateix temps, també m’ha fet valorar la importància de disposar de més recursos humans dins els centres per poder oferir un seguiment més continuat i preventiu, tant a l’alumnat com al professorat.

Deixa un comentari