Amanda García Álvarez

A mesura que s’apropa el final del període de pràctiques, el projecte entra en una fase de tancament i consolidació dels aprenentatges realitzats durant aquests mesos. En relació amb la proposta d’intervenció desenvolupada, ja s’ha completat la fase de recollida i anàlisi de dades dels qüestionaris administrats al professorat. Els resultats obtinguts han permès identificar diferents necessitats formatives vinculades a l’acompanyament del dol i a la pedagogia de la mort en els contextos educatius.

A partir d’aquesta informació, s’ha iniciat el disseny de les píndoles formatives que formaran part del recurs digital previst, organitzades en diferents mòduls que responen als temes que han generat més interès i demanda entre els docents participants. Malgrat tot, es preveu que caldrà realitzar-ho de cara a una futura intervenció ja que no dóna temps de pilotar-ho com cal amb els pocs dies que queden.

Paral·lelament, aquests darrers dies també estan servint per fer balanç de l’experiència viscuda al centre i dels aprenentatges adquirits tant en les observacions dins l’aula com en les sessions de seguiment psicopedagògic, coordinacions i reunions amb diferents professionals.

Objectius

• Finalitzar l’anàlisi de les dades recollides.
• Dissenyar els continguts del recurs formatiu a partir de les necessitats detectades.
• Reflexionar sobre els aprenentatges adquirits durant el pràcticum.
• Valorar la contribució de la psicopedagogia al benestar i desenvolupament integral de l’alumnat.

L’anàlisi dels qüestionaris confirma una tendència que apareix de manera recurrent en la literatura sobre pedagogia de la mort. Tot i que la majoria dels docents participants consideren important abordar el dol dins els contextos educatius, una part significativa manifesta sentir-se poc preparada per fer-ho i assenyala la necessitat de disposar de més formació específica, recursos pràctics i orientacions per afrontar aquestes situacions. Aquests resultats són coherents amb estudis que evidencien que la mort continua sent un tema poc present en la formació inicial i permanent del professorat, malgrat la seva rellevància educativa (Herrán i Cortina, 2006; Colomo et al., 2021).

En base de les necessitats detectades, s’han definit diferents mòduls formatius que abordaran aspectes com la comprensió del procés de dol, el paper del docent en l’acompanyament emocional, la comunicació davant situacions de pèrdua o la incorporació de la pedagogia de la mort a l’acció educativa quotidiana. Aquest procés m’ha permès comprendre la importància de fonamentar qualsevol proposta d’intervenció en necessitats reals identificades pels destinataris i no únicament en percepcions personals o intuïcions professionals.

D’altra banda, més enllà del projecte concret, una de les conclusions més rellevants que extrec d’aquest pràcticum és la necessitat d’entendre l’educació des d’una perspectiva integral. Al llarg d’aquests mesos he pogut observar com conflictes entre iguals, dificultats familiars, problemes emocionals, processos de dol o situacions de vulnerabilitat tenen una incidència directa sobre l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat. A partir d’aquesta idea, connecto amb la concepció sistèmica de la intervenció psicopedagògica, que defensa la necessitat de considerar les dimensions personals, familiars, socials i escolars de manera interrelacionada (Mauri et al., 2004).

Així mateix, l’experiència m’ha permès valorar la importància de les funcions d’orientació, assessorament i acompanyament desenvolupades pels professionals de la psicopedagogia. Tal com assenyalen Monereo i Solé (1996), la intervenció psicopedagògica no es limita a la resolució de dificultats puntuals, sinó que implica generar condicions que afavoreixin el desenvolupament global de les persones i la millora dels contextos educatius. En aquest sentit, considero que moltes de les situacions observades durant les pràctiques reforcen la necessitat de continuar potenciant espais de suport emocional i orientació dins dels centres educatius.

Descripció de l’activitat

Durant el període de pràctiques vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió de coordinació entre el centre educatiu i professionals del CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta). La reunió es va centrar en l’anàlisi d’un cas complex d’un alumne de 3r d’ESO amb diagnòstic de dislèxia que presentava conductes disruptives persistents dins l’aula.

Segons es va exposar durant la sessió, el centre ja havia implementat diverses actuacions prèvies, com reunions amb la família, mesures de seguiment tutorial i estratègies orientades a establir límits i millorar la conducta. Tot i aquests esforços, les dificultats continuaven presents i afectaven tant el procés d’aprenentatge del mateix alumne com el desenvolupament normal de les classes.

La reunió, d’una durada aproximada de dues hores, va reunir la tutora de l’estudiant, psicopedagoga del centre i la professional del CRETDIC amb l’objectiu d’analitzar el cas i explorar possibles línies de comprensió i intervenció.

Objectius

• Conèixer el funcionament i les funcions del CRETDIC.
• Observar estratègies d’anàlisi de conductes disruptives en contextos educatius.
• Reflexionar sobre diferents models d’intervenció psicopedagògica.
• Analitzar les potencialitats i limitacions del treball en xarxa.

Aquesta experiència va ser especialment enriquidora perquè em va permetre observar una forma d’abordatge diferent de la que habitualment es desenvolupa dins dels centres educatius. Mentre que moltes intervencions escolars acostumen a centrar-se en les conductes observables i en la cerca de solucions immediates, el CRETDIC va adoptar una mirada orientada a comprendre què podia haver darrere de la conducta de l’alumne.

Al llarg de la reunió es van explorar possibles factors emocionals, relacionals i personals que podrien estar influint en el comportament observat. Es va reflexionar sobre la manera com l’alumne es relacionava amb els límits, la seva dificultat per expressar les seves necessitats de forma clara i la possible funció que podia estar tenint la conducta disruptiva dins del seu context escolar.

Aquest enfocament em va recordar alguns plantejaments propers a les perspectives psicodinàmiques i sistèmiques, que entenen la conducta com una manifestació d’aspectes més profunds i no únicament com un problema disciplinari a corregir. Des d’aquesta mirada, la conducta esdevé una font d’informació que cal interpretar per comprendre millor les necessitats de la persona.

Tanmateix, també vaig poder observar una certa tensió entre aquesta necessitat de comprensió profunda i les demandes immediates del professorat. En finalitzar la reunió,  els membres de l’escola expressaven la sensació que, malgrat haver aprofundit molt en les possibles causes de la situació, continuaven sense disposar d’eines concretes per gestionar les dificultats quotidianes que es produïen a l’aula. A més, aquesta era ja la segona reunió realitzada sobre el mateix cas i la percepció general era que encara no s’havien produït canvis significatius.

La situació descrita em va fer reflexionar sobre la importància i la necessitat de trobar un equilibri entre la comprensió dels problemes i l’acció educativa. Cal tenir en compte que entendre les causes d’una conducta és fonamental per evitar intervencions superficials, però al mateix temps el professorat necessita orientacions pràctiques que l’ajudin a gestionar les situacions mentre aquest procés de comprensió es construeix.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de la reunió de coordinació entre el centre educatiu i els professionals del CRETDIC. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteix cap informació identificativa relativa a l’alumne ni a la seva família.

Avaluació de la intervenció o activitats

La reunió va permetre ampliar la comprensió del cas i generar noves hipòtesis sobre els factors que podrien estar influint en la conducta de l’alumne. També va oferir al professorat un espai de reflexió i anàlisi compartida que sovint resulta difícil de trobar dins del ritme habitual dels centres educatius.

No obstant això, també es va evidenciar la dificultat de traduir aquesta comprensió en estratègies concretes percebudes com a útils i aplicables de manera immediata per part dels docents implicats.

Observacions personals

Una de les principals reflexions que m’emporto d’aquesta experiència és la importància dels serveis especialitzats com el CRETDIC per ajudar els centres a analitzar situacions complexes des d’una mirada més profunda i menys centrada exclusivament en la conducta observable. Tanmateix, vaig sortir de la reunió preguntant-me com es podria potenciar encara més l’impacte d’aquestes intervencions en el dia a dia de les aules.

Personalment, considero que la comprensió profunda dels casos és imprescindible, però que, com he comentat abans,  aquesta hauria d’anar acompanyada d’orientacions pràctiques que ajudin el professorat a sentir-se més segur i competent davant situacions que generen desgast i frustració. Precisament aquesta tensió entre comprendre i intervenir és una de les qüestions que més m’ha fet reflexionar durant les pràctiques i que considero especialment rellevant per a l’exercici de la psicopedagogia.

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase del projecte s’ha dut a terme el procés de validació i difusió del qüestionari sobre la percepció del professorat en relació amb el dol i la pedagogia de la mort en el context educatiu. Inicialment, el qüestionari va ser revisat per docents i professionals de la psicopedagogia amb l’objectiu d’identificar possibles millores en la formulació de les preguntes, l’organització dels blocs i la claredat del contingut.

Posteriorment, després d’incorporar les modificacions considerades necessàries, el qüestionari es va distribuir tant en català com en anglès a diferents centres educatius. La recollida de dades s’ha realitzat en escoles concertades, públiques, internacionals i privades, tant a Catalunya com en contextos internacionals. A més, la psicopedagoga del centre també va facilitar la difusió del qüestionari a altres professionals vinculats a equips psicopedagògics d’Escola Pia.

Actualment, la recollida de respostes ja s’ha completat i s’estan analitzant les dades obtingudes.

Objectius

• Validar el qüestionari abans de la seva aplicació definitiva.
• Obtenir una mostra més àmplia i diversa de docents.
• Recollir dades sobre la percepció del professorat respecte al dol i la formació emocional.
• Analitzar les dades per identificar possibles necessitats formatives.

Reflexió personal

Les evidències d’aquesta entrada inclouen les diferents versions del qüestionari, les modificacions realitzades durant el procés de validació, els formularis distribuïts en català i anglès i les dades recollides durant el procés d’enquesta. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteixen respostes individuals ni informació identificativa dels participants.

Avaluació de la intervenció o activitats

El procés de validació i difusió del qüestionari es valora positivament, especialment pel que fa a l’ampliació de la mostra i a la possibilitat d’obtenir dades procedents de contextos educatius diversos. Tot i això, la temporalització inicial ha hagut de ser reajustada a causa del temps necessari per obtenir respostes suficients, fet que ha condicionat el desenvolupament de les fases posteriors del projecte.

Observacions personals

En aquest apartat vull mencionar la distància existent entre la planificació teòrica d’un projecte i les dificultats reals que apareixen durant la seva implementació. Aquest procés m’està ajudant a entendre la importància de la flexibilitat metodològica i de la necessitat d’adaptar les decisions professionals a les circumstàncies reals del context. També m’ha permès valorar positivament la col·laboració entre professionals i centres educatius per poder desenvolupar processos de recerca i intervenció més amplis i significatius.

Descripció de l’activitat

Durant les jornades compartides amb la psicopedagoga del centre estic podent observar diferents sessions de seguiment individualitzat amb alumnat d’ESO i de cicles formatius de grau mitjà. La psicopedagoga organitza trobades periòdiques amb estudiants que necessiten suport, ja sigui perquè el mateix alumnat ho demana, perquè el professorat ho deriva o perquè ella detecta situacions que requereixen acompanyament.

Les casuístiques observades han estat molt diverses: absentisme escolar, dificultats d’aprenentatge, TDAH, TEA, problemes d’organització i planificació acadèmica, desmotivació, dificultats relacionals o processos d’orientació acadèmica i professional. En aquestes sessions, la psicopedagoga ajuda els alumnes a organitzar agendes, planificar tasques i exàmens, treballar tècniques d’estudi o reflexionar sobre possibles itineraris formatius ajustats als seus interessos i necessitats.

Bàsicament, la meva funció ha estat principalment d’observació, tot i que puntualment he pogut intervenir amb alguna aportació o comentari quan ho he considerat oportú i sempre amb el permís, tant de la psicopedagoga com de l’alumne o alumna present a la sessió.

Objectius

• Observar el desenvolupament de sessions de seguiment psicopedagògic individualitzat.
• Analitzar el rol de la psicopedagoga en l’acompanyament emocional i acadèmic.
• Identificar necessitats freqüents presents en l’alumnat.
• Reflexionar sobre la importància del vincle en la intervenció psicopedagògica.

Reflexió personal 

Les observacions que descric en aquesta entrada m’han permès comprendre millor la gran varietat de funcions que desenvolupa la psicopedagoga dins el centre educatiu i la complexitat dels casos que ha d’atendre simultàniament. Més enllà de les dificultats acadèmiques, moltes de les situacions observades estan fortament relacionades amb aspectes emocionals, motivacionals i personals que condicionen el rendiment i la vinculació de l’alumnat amb l’escola.

Un dels aspectes que més m’ha fet reflexionar és la importància del vincle en aquest tipus d’intervencions. Tot i que considero molt útil oferir eines d’organització, planificació o tècniques d’estudi, també penso que perquè aquestes estratègies tinguin un impacte real és necessari que l’alumne estableixi una relació de confiança amb la figura professional que l’acompanya. Des de la meva perspectiva, el vincle del que us parlo pot afavorir que l’alumnat se senti escoltat, validat i més predisposat a implicar-se en el procés.

Tanmateix, la realitat observada mostra que el volum de casos i la limitació de temps dificulten poder establir un seguiment profund i continuat amb tots els alumnes. En molts casos, les sessions duren aproximadament mitja hora i la psicopedagoga ha de repartir la seva atenció entre nombroses situacions diferents, a més de coordinar-se amb famílies, professorat i altres agents externs. Per tant, aquesta situació torna a evidenciar la manca de recursos humans presents als centres educatius i les tensions existents entre les necessitats reals de l’alumnat i les possibilitats d’intervenció disponibles.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de sessions de seguiment psicopedagògic i en les coordinacions realitzades amb la professional del centre. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació identificativa relacionada amb els casos observats.

Avaluació de la intervenció o activitats

Les sessions observades mostren que l’acompanyament psicopedagògic pot resultar útil per ajudar l’alumnat a adquirir estratègies d’organització, reflexió i orientació personal o acadèmica. Tot i això, també s’ha evidenciat que molts casos requeririen un seguiment més intensiu i continuat per consolidar canvis significatius a llarg termini.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és observar com alguns alumnes tenen iniciativa per demanar ajuda i aprofiten els espais d’acompanyament, mentre que d’altres mostren una gran desvinculació o una baixa percepció de les seves pròpies capacitats. Això m’ha fet reflexionar sobre com les etiquetes acadèmiques i les experiències escolars prèvies poden influir en l’autoestima i en la manera com l’alumnat es relaciona amb l’aprenentatge i amb les figures de suport.

Descripció de l’activitat

Durant la primera setmana de pràctiques vaig centrar-me principalment en l’observació de les dinàmiques d’aula i en la presa de notes sobre el funcionament dels grups, les metodologies utilitzades i les necessitats de suport presents a les diferents classes. Posteriorment, el professorat i la psicopedagoga em van donar espai per començar a intervenir de manera més activa dins l’aula.

Actualment, participo en diferents cursos i assignatures d’ESO oferint suport a alumnat amb necessitats educatives diverses. A tercer d’ESO, dins l’assignatura de català, acompaño dos alumnes d’origen estranger que treballen amb dossiers adaptats per reforçar vocabulari, gramàtica, comprensió lectora i expressió escrita en català. A segon d’ESO, especialment a català i anglès, dono suport a alumnat amb dificultats d’aprenentatge, TEA o baixa motivació acadèmica. Finalment, a primer d’ESO participo principalment a les assignatures de matemàtiques i castellà, donant suport a un alumne amb absentisme escolar i dificultats encara en procés de valoració.

Dins l’aula, les intervencions consisteixen, sobretot, en ajudar a mantenir l’atenció, resoldre dubtes, facilitar l’organització de les tasques i oferir un acompanyament constant que permeti als alumnes seguir el ritme de l’aula amb més seguretat.

Objectius

• Observar les dinàmiques de suport dins l’aula ordinària.
• Participar en actuacions d’acompanyament educatiu individualitzat.
• Identificar dificultats relacionades amb l’atenció a la diversitat dins contextos inclusius.
• Reflexionar sobre els límits i possibilitats del suport educatiu a l’ESO.

Reflexió personal 

Aquesta experiència m’està permetent observar de manera molt directa les dificultats que comporta aplicar els principis de l’educació inclusiva dins aules ordinàries amb ràtios elevades. Tot i la implicació del professorat, resulta molt complex oferir una atenció equilibrada a alumnat amb necessitats molt diverses quan cada aula compta aproximadament amb entre 26 i 30 estudiants.

En aquest sentit, he pogut veure que molts alumnes amb plans individualitzats necessiten un acompanyament constant per mantenir l’atenció, comprendre les activitats o no desconnectar de la tasca. Sense aquest suport continuat, sovint apareixen dificultats de concentració, desmotivació o pèrdua del fil de l’activitat. Això evidencia la importància del suport educatiu dins l’aula, però també posa de manifest la manca de recursos humans existents.

Finalment, des de la mirada psicopedagògica, aquesta realitat connecta amb els plantejaments de l’educació inclusiva, que defensen la necessitat d’adaptar el context a les necessitats de l’alumnat. Tanmateix, també m’ha fet reflexionar sobre la distància existent entre els models teòrics i les possibilitats reals d’intervenció dins del dia a dia escolar. El fet que la meva figura només sigui present de manera temporal com a estudiant en pràctiques em porta a pensar fins a quin punt molts d’aquests alumnes poden quedar desatesos quan no hi ha personal suficient per oferir aquest acompanyament.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de les sessions d’aula, el suport individualitzat a diferents alumnes i la coordinació amb professorat i psicopedagoga. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa d’imatges, vídeos ni informació identificativa de l’alumnat.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació dins l’aula està resultant positiva tant per a l’alumnat com per al professorat, especialment en aquells casos en què els estudiants necessiten una supervisió més constant. Tot i això, també s’ha evidenciat que moltes de les dificultats observades no poden abordar-se únicament amb actuacions puntuals, sinó que requeririen una presència més estable de professionals de suport dins les aules.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’està fent reflexionar és la importància que pot tenir una figura de suport dins l’aula per evitar que determinats alumnes es desvinculin completament de l’aprenentatge. Al mateix temps, em genera certa contradicció pensar que aquest acompanyament resulta molt beneficiós mentre jo hi sóc, però que probablement molts d’aquests alumnes no disposaran habitualment d’aquest suport de manera continuada.

Disseny de la intervenció: de l’anàlisi a la proposta

A partir de la identificació de la possible necessitat vinculada a la formació del professorat en l’acompanyament del dol, s’ha dissenyat una proposta d’intervenció psicopedagògica estructurada en diferents fases. Aquesta planificació respon a una lògica seqüencial que integra la recollida d’informació, el disseny de la proposta i la seva validació inicial.

Fent clic aquí, es presenta la infografia que descriu el procés d’intervenció plantejat.

A part d’aquest esquema general, s’han dissenyat diferents instruments per a la recollida i anàlisi d’informació. D’una banda, el qüestionari permet explorar la percepció del professorat en relació amb la seva preparació per abordar el dol. D’altra banda, la rúbrica d’avaluació facilita una valoració estructurada de la qualitat i viabilitat de la proposta d’intervenció.

Gràcies a aquest conjunt d’eines, és possible adoptar un enfocament metodològic mixt, combinant dades quantitatives i qualitatives, i afavorint una comprensió més completa del procés desenvolupat.

Des d’una perspectiva professional, aquest procés posa de manifest la importància del rol del psicopedagog/a com a agent d’assessorament i mediació, capaç de dissenyar propostes ajustades al context i orientades a la millora de la pràctica educativa.

En definitiva, aquesta entrada recull la planificació de la intervenció i els instruments dissenyats, posant de relleu la coherència entre l’anàlisi de necessitats, el disseny de la proposta i el procés d’avaluació.

 

 

L’acompanyament del dol en el context educatiu

Durant el desenvolupament del pràcticum, una de les qüestions que ha anat emergint de manera progressiva és la dificultat que presenta el professorat a l’hora d’abordar situacions emocionals complexes a l’aula, especialment aquelles relacionades amb el dol i la pèrdua. Tot i que aquesta necessitat no havia estat inicialment identificada de manera explícita en l’anàlisi de necessitats del REPTE 2, la immersió en el context educatiu ha permès plantejar-la com una possible línia de treball rellevant.

A més a més, cal destacar que aquesta necessitat no es dóna per confirmada, sinó que es formula com una hipòtesi de treball que requereix ser contrastada. Així, l’aproximació s’alinea amb el plantejament del Treball Final de Màster, que té com a objectiu analitzar la percepció del professorat sobre la seva preparació per afrontar situacions de dol en el context educatiu.

A partir d’aquesta reflexió, es planteja la necessitat d’explorar fins a quin punt el professorat se sent preparat per gestionar aquestes situacions i quines dificultats identifica en la seva pràctica. En aquest sentit, la literatura existent suggereix que sovint els docents no disposen de la formació ni dels recursos necessaris per abordar el dol, fet que pot generar inseguretat i evitació d’aquestes situacions a l’aula.

En conseqüència, la proposta de millora no es basa únicament en una intervenció directa, sinó en el disseny d’una acció d’assessorament psicopedagògic orientada al professorat. Concretament, es preveu el desenvolupament d’un recurs formatiu digital en format de microaprenentatge, estructurat en píndoles breus que abordin diferents aspectes de l’acompanyament del dol.

Aquest plantejament respon a la necessitat d’oferir una formació flexible i adaptable a la realitat del professorat, facilitant la seva aplicació en el dia a dia. Així mateix, es considera que aquest tipus de proposta pot tenir un impacte indirecte en l’alumnat, millorant la qualitat de l’acompanyament emocional que es proporciona en el context educatiu.

En definitiva, aquesta entrada recull el procés de reflexió que ha conduït a la definició del problema i a la formulació d’una possible línia d’intervenció, en coherència amb una mirada crítica, contextualitzada i basada en l’evidència.

En aquesta entrada us parlo de com ha estat l’acollida per part del meu centre de pràctiques:

En primer lloc, encara que començo les pràctiques el proper 8 d’abril, fa un parell de setmanes que em vaig reunir amb la psicopedagoga del centre. D’aquesta manera vàrem poder coordinar i convenir quin seria el meu horari de pràctiques i quines classes observaria.

D’altra banda, en aquella primera reunió també parlàrem de quins eren els meus interessos i expectatives en les pràctiques i què era el que s’esperava de mi per part del centre. Així mateix, vaig poder fer una primera entrevista per tal d’indagar sobre quines eren les necessitats principals del centre pel que fa a la intervenció psicopedagògica.

Finalment, gràcies a tot plegat, em vaig endur una bona impressió de l’escola. Tanmateix, em sento molt entusiasmada de començar. Tinc moltes ganes d’aprendre tot allò que pugui sobre la realitat d’una psicopedagoga en un centre d’Educació Secundària Obligatòria.

Ja us donaré més detalls sobre el meu dia a dia com a professional en pràctiques quan hagi començat.

Fins aviat!! 🙂