Autor: Amanda García Álvarez

Descripció de l’activitat

Tal com ja he comentat en una entrada anterior, l’únic espai en què no puc participar ni estar present és en les reunions amb famílies, per motius de confidencialitat. Tot i això, sí que he pogut assistir a una reunió de coordinació amb la professional de l’EAP vinculada al centre i també a una reunió interna entre la psicopedagoga d’ESO i cicles formatius de grau mitjà i la psicopedagoga de batxillerat i cicles formatius de grau superior.

Durant la reunió amb l’EAP es van revisar diferents casos relacionats amb absentisme escolar, processos de derivació a serveis externs, alumnes en procés de diagnòstic i altres situacions vinculades a dificultats personals, conductuals o relacionals. També es van comentar casos d’assetjament, situacions familiars complexes i seguiments oberts amb diferents institucions. En un moment concret de la reunió se’m va demanar sortir temporalment de l’espai, ja que es tractava informació especialment sensible relacionada amb un cas específic.

D’altra banda, pel que fa a la reunió de coordinació interna, es van revisar documents compartits, protocols i registres amb l’objectiu de mantenir actualitzada tota la informació necessària de cara a inspeccions, auditories o coordinacions amb serveis externs.

Objectius

• Observar processos de coordinació psicopedagògica amb institucions externes.
• Comprendre els protocols i xarxes de suport vinculades al context educatiu.
• Reflexionar sobre els límits i funcions del rol psicopedagògic.
• Analitzar la dimensió sistèmica de la intervenció educativa.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquestes experiències m’ha permès prendre consciència de la gran dimensió sistèmica que té la feina psicopedagògica dins dels centres educatius. Abans d’iniciar les pràctiques tenia una visió molt més centrada en l’atenció directa a l’alumnat, però progressivament estic entenent que gran part de la feina consisteix també en coordinar agents, seguir protocols i gestionar derivacions amb múltiples institucions externes.

En relació a aquest tema, durant les reunions, han aparegut nombroses sigles, serveis i recursos vinculats a l’atenció educativa i social, fet que m’ha fet adonar de la gran complexitat organitzativa existent darrere de cada cas. A través d’aquestes coordinacions,  es fa evident la importància del treball en xarxa i de la mirada interdisciplinària, especialment en situacions complexes que no poden abordar-se únicament des del centre escolar.

Al mateix temps, també he pogut observar que existeixen límits molt clars respecte al rol de la psicopedagoga: fins on arriba la seva funció, quan és necessari derivar un cas o quins procediments s’han de seguir segons cada situació. Tot això m’està ajudant a comprendre que la intervenció psicopedagògica no es basa únicament en la relació d’ajuda, sinó també en la capacitat de coordinar recursos, establir límits professionals i actuar d’acord amb protocols i criteris deontològics.

Finalment, gràcies a haver pogut estar present en aquestes trobades, he reforçat encara més la idea de que observar també el funcionament dins les aules és bàsic, ja que és precisament allà on es poden detectar moltes de les necessitats del professorat i de l’alumnat. D’aquesta manera, poder combinar les observacions d’aula amb la mirada institucional m’està ajudant a construir una comprensió molt més global i realista del context educatiu i de les possibles necessitats de suport existents, tant a nivell acadèmic com emocional.

Evidències

Com sempre, les evidències d’aquesta entrada es basen en l’assistència a reunions de coordinació interna i externa i en l’observació dels processos de seguiment de casos. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació específica sobre els casos tractats.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació en aquestes reunions ha estat especialment enriquidora per comprendre el funcionament intern dels processos de coordinació psicopedagògica i la importància del treball en xarxa. Tanmateix, ha permès identificar la gran quantitat de tasques administratives, organitzatives i de seguiment que formen part del rol professional i que sovint no són visibles des de fora.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és adonar-me de la quantitat de recursos, protocols i institucions implicades en l’atenció educativa i social de determinats alumnes. A través d’aquesta experiència se m’ha despertat encara més l’interès per continuar aprenent sobre el funcionament dels diferents serveis i sobre els criteris que orienten les derivacions i coordinacions entre professionals. Al mateix temps, també m’ha fet valorar la importància de disposar de més recursos humans dins els centres per poder oferir un seguiment més continuat i preventiu, tant a l’alumnat com al professorat.

Descripció de l’activitat

Durant les jornades compartides amb la psicopedagoga del centre estic podent observar diferents sessions de seguiment individualitzat amb alumnat d’ESO i de cicles formatius de grau mitjà. La psicopedagoga organitza trobades periòdiques amb estudiants que necessiten suport, ja sigui perquè el mateix alumnat ho demana, perquè el professorat ho deriva o perquè ella detecta situacions que requereixen acompanyament.

Les casuístiques observades han estat molt diverses: absentisme escolar, dificultats d’aprenentatge, TDAH, TEA, problemes d’organització i planificació acadèmica, desmotivació, dificultats relacionals o processos d’orientació acadèmica i professional. En aquestes sessions, la psicopedagoga ajuda els alumnes a organitzar agendes, planificar tasques i exàmens, treballar tècniques d’estudi o reflexionar sobre possibles itineraris formatius ajustats als seus interessos i necessitats.

Bàsicament, la meva funció ha estat principalment d’observació, tot i que puntualment he pogut intervenir amb alguna aportació o comentari quan ho he considerat oportú i sempre amb el permís, tant de la psicopedagoga com de l’alumne o alumna present a la sessió.

Objectius

• Observar el desenvolupament de sessions de seguiment psicopedagògic individualitzat.
• Analitzar el rol de la psicopedagoga en l’acompanyament emocional i acadèmic.
• Identificar necessitats freqüents presents en l’alumnat.
• Reflexionar sobre la importància del vincle en la intervenció psicopedagògica.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Les observacions que descric en aquesta entrada m’han permès comprendre millor la gran varietat de funcions que desenvolupa la psicopedagoga dins el centre educatiu i la complexitat dels casos que ha d’atendre simultàniament. Més enllà de les dificultats acadèmiques, moltes de les situacions observades estan fortament relacionades amb aspectes emocionals, motivacionals i personals que condicionen el rendiment i la vinculació de l’alumnat amb l’escola.

Un dels aspectes que més m’ha fet reflexionar és la importància del vincle en aquest tipus d’intervencions. Tot i que considero molt útil oferir eines d’organització, planificació o tècniques d’estudi, també penso que perquè aquestes estratègies tinguin un impacte real és necessari que l’alumne estableixi una relació de confiança amb la figura professional que l’acompanya. Des de la meva perspectiva, el vincle del que us parlo pot afavorir que l’alumnat se senti escoltat, validat i més predisposat a implicar-se en el procés.

Tanmateix, la realitat observada mostra que el volum de casos i la limitació de temps dificulten poder establir un seguiment profund i continuat amb tots els alumnes. En molts casos, les sessions duren aproximadament mitja hora i la psicopedagoga ha de repartir la seva atenció entre nombroses situacions diferents, a més de coordinar-se amb famílies, professorat i altres agents externs. Per tant, aquesta situació torna a evidenciar la manca de recursos humans presents als centres educatius i les tensions existents entre les necessitats reals de l’alumnat i les possibilitats d’intervenció disponibles.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de sessions de seguiment psicopedagògic i en les coordinacions realitzades amb la professional del centre. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació identificativa relacionada amb els casos observats.

Avaluació de la intervenció o activitats

Les sessions observades mostren que l’acompanyament psicopedagògic pot resultar útil per ajudar l’alumnat a adquirir estratègies d’organització, reflexió i orientació personal o acadèmica. Tot i això, també s’ha evidenciat que molts casos requeririen un seguiment més intensiu i continuat per consolidar canvis significatius a llarg termini.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és observar com alguns alumnes tenen iniciativa per demanar ajuda i aprofiten els espais d’acompanyament, mentre que d’altres mostren una gran desvinculació o una baixa percepció de les seves pròpies capacitats. Això m’ha fet reflexionar sobre com les etiquetes acadèmiques i les experiències escolars prèvies poden influir en l’autoestima i en la manera com l’alumnat es relaciona amb l’aprenentatge i amb les figures de suport.

Descripció de l’activitat

Durant la primera setmana de pràctiques vaig centrar-me principalment en l’observació de les dinàmiques d’aula i en la presa de notes sobre el funcionament dels grups, les metodologies utilitzades i les necessitats de suport presents a les diferents classes. Posteriorment, el professorat i la psicopedagoga em van donar espai per començar a intervenir de manera més activa dins l’aula.

Actualment, participo en diferents cursos i assignatures d’ESO oferint suport a alumnat amb necessitats educatives diverses. A tercer d’ESO, dins l’assignatura de català, acompaño dos alumnes d’origen estranger que treballen amb dossiers adaptats per reforçar vocabulari, gramàtica, comprensió lectora i expressió escrita en català. A segon d’ESO, especialment a català i anglès, dono suport a alumnat amb dificultats d’aprenentatge, TEA o baixa motivació acadèmica. Finalment, a primer d’ESO participo principalment a les assignatures de matemàtiques i castellà, donant suport a un alumne amb absentisme escolar i dificultats encara en procés de valoració.

Dins l’aula, les intervencions consisteixen, sobretot, en ajudar a mantenir l’atenció, resoldre dubtes, facilitar l’organització de les tasques i oferir un acompanyament constant que permeti als alumnes seguir el ritme de l’aula amb més seguretat.

Objectius

• Observar les dinàmiques de suport dins l’aula ordinària.
• Participar en actuacions d’acompanyament educatiu individualitzat.
• Identificar dificultats relacionades amb l’atenció a la diversitat dins contextos inclusius.
• Reflexionar sobre els límits i possibilitats del suport educatiu a l’ESO.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquesta experiència m’està permetent observar de manera molt directa les dificultats que comporta aplicar els principis de l’educació inclusiva dins aules ordinàries amb ràtios elevades. Tot i la implicació del professorat, resulta molt complex oferir una atenció equilibrada a alumnat amb necessitats molt diverses quan cada aula compta aproximadament amb entre 26 i 30 estudiants.

En aquest sentit, he pogut veure que molts alumnes amb plans individualitzats necessiten un acompanyament constant per mantenir l’atenció, comprendre les activitats o no desconnectar de la tasca. Sense aquest suport continuat, sovint apareixen dificultats de concentració, desmotivació o pèrdua del fil de l’activitat. Això evidencia la importància del suport educatiu dins l’aula, però també posa de manifest la manca de recursos humans existents.

Finalment, des de la mirada psicopedagògica, aquesta realitat connecta amb els plantejaments de l’educació inclusiva, que defensen la necessitat d’adaptar el context a les necessitats de l’alumnat. Tanmateix, també m’ha fet reflexionar sobre la distància existent entre els models teòrics i les possibilitats reals d’intervenció dins del dia a dia escolar. El fet que la meva figura només sigui present de manera temporal com a estudiant en pràctiques em porta a pensar fins a quin punt molts d’aquests alumnes poden quedar desatesos quan no hi ha personal suficient per oferir aquest acompanyament.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de les sessions d’aula, el suport individualitzat a diferents alumnes i la coordinació amb professorat i psicopedagoga. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa d’imatges, vídeos ni informació identificativa de l’alumnat.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació dins l’aula està resultant positiva tant per a l’alumnat com per al professorat, especialment en aquells casos en què els estudiants necessiten una supervisió més constant. Tot i això, també s’ha evidenciat que moltes de les dificultats observades no poden abordar-se únicament amb actuacions puntuals, sinó que requeririen una presència més estable de professionals de suport dins les aules.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’està fent reflexionar és la importància que pot tenir una figura de suport dins l’aula per evitar que determinats alumnes es desvinculin completament de l’aprenentatge. Al mateix temps, em genera certa contradicció pensar que aquest acompanyament resulta molt beneficiós mentre jo hi sóc, però que probablement molts d’aquests alumnes no disposaran habitualment d’aquest suport de manera continuada.

Disseny de la intervenció: de l’anàlisi a la proposta

A partir de la identificació de la possible necessitat vinculada a la formació del professorat en l’acompanyament del dol, s’ha dissenyat una proposta d’intervenció psicopedagògica estructurada en diferents fases. Aquesta planificació respon a una lògica seqüencial que integra la recollida d’informació, el disseny de la proposta i la seva validació inicial.

Fent clic aquí, es presenta la infografia que descriu el procés d’intervenció plantejat.

A part d’aquest esquema general, s’han dissenyat diferents instruments per a la recollida i anàlisi d’informació. D’una banda, el qüestionari permet explorar la percepció del professorat en relació amb la seva preparació per abordar el dol. D’altra banda, la rúbrica d’avaluació facilita una valoració estructurada de la qualitat i viabilitat de la proposta d’intervenció.

Gràcies a aquest conjunt d’eines, és possible adoptar un enfocament metodològic mixt, combinant dades quantitatives i qualitatives, i afavorint una comprensió més completa del procés desenvolupat.

Des d’una perspectiva professional, aquest procés posa de manifest la importància del rol del psicopedagog/a com a agent d’assessorament i mediació, capaç de dissenyar propostes ajustades al context i orientades a la millora de la pràctica educativa.

En definitiva, aquesta entrada recull la planificació de la intervenció i els instruments dissenyats, posant de relleu la coherència entre l’anàlisi de necessitats, el disseny de la proposta i el procés d’avaluació.

 

 

L’acompanyament del dol en el context educatiu

Durant el desenvolupament del pràcticum, una de les qüestions que ha anat emergint de manera progressiva és la dificultat que presenta el professorat a l’hora d’abordar situacions emocionals complexes a l’aula, especialment aquelles relacionades amb el dol i la pèrdua. Tot i que aquesta necessitat no havia estat inicialment identificada de manera explícita en l’anàlisi de necessitats del REPTE 2, la immersió en el context educatiu ha permès plantejar-la com una possible línia de treball rellevant.

A més a més, cal destacar que aquesta necessitat no es dóna per confirmada, sinó que es formula com una hipòtesi de treball que requereix ser contrastada. Així, l’aproximació s’alinea amb el plantejament del Treball Final de Màster, que té com a objectiu analitzar la percepció del professorat sobre la seva preparació per afrontar situacions de dol en el context educatiu.

A partir d’aquesta reflexió, es planteja la necessitat d’explorar fins a quin punt el professorat se sent preparat per gestionar aquestes situacions i quines dificultats identifica en la seva pràctica. En aquest sentit, la literatura existent suggereix que sovint els docents no disposen de la formació ni dels recursos necessaris per abordar el dol, fet que pot generar inseguretat i evitació d’aquestes situacions a l’aula.

En conseqüència, la proposta de millora no es basa únicament en una intervenció directa, sinó en el disseny d’una acció d’assessorament psicopedagògic orientada al professorat. Concretament, es preveu el desenvolupament d’un recurs formatiu digital en format de microaprenentatge, estructurat en píndoles breus que abordin diferents aspectes de l’acompanyament del dol.

Aquest plantejament respon a la necessitat d’oferir una formació flexible i adaptable a la realitat del professorat, facilitant la seva aplicació en el dia a dia. Així mateix, es considera que aquest tipus de proposta pot tenir un impacte indirecte en l’alumnat, millorant la qualitat de l’acompanyament emocional que es proporciona en el context educatiu.

En definitiva, aquesta entrada recull el procés de reflexió que ha conduït a la definició del problema i a la formulació d’una possible línia d’intervenció, en coherència amb una mirada crítica, contextualitzada i basada en l’evidència.

En aquest cas, i tenint en compte l’entrevista que vaig fer a la psicopedagoga de referència al centre durant la nostra primera reunió (veure Entrada 2), a continuació, exposo l’anàlisi de necessitats realitzada:

En resum, tal com s’observa a la imatge de l’anàlisi DAFO, el centre disposa d’una base sòlida per a l’atenció a la diversitat, sustentada en una cultura educativa orientada a l’acompanyament i en la presència de recursos psicopedagògics. No obstant això, també es detecta la necessitat de reforçar la coherència i sistematització de les pràctiques inclusives dins l’aula ordinària, especialment davant l’augment de la complexitat dels perfils d’alumnat. En aquest sentit, la millora de la resposta educativa no depèn únicament de recursos addicionals, sinó de la capacitat de generar estratègies compartides, sostenibles i contextualitzades.

En el següent enllaç, es pot veure una presentació PREZI amb tota la informació rellevant sobre el context de les pràctiques. Si en voleu conèixer més detalls, feu clic Aquí.

En aquesta entrada us parlo de com ha estat l’acollida per part del meu centre de pràctiques:

En primer lloc, encara que començo les pràctiques el proper 8 d’abril, fa un parell de setmanes que em vaig reunir amb la psicopedagoga del centre. D’aquesta manera vàrem poder coordinar i convenir quin seria el meu horari de pràctiques i quines classes observaria.

D’altra banda, en aquella primera reunió també parlàrem de quins eren els meus interessos i expectatives en les pràctiques i què era el que s’esperava de mi per part del centre. Així mateix, vaig poder fer una primera entrevista per tal d’indagar sobre quines eren les necessitats principals del centre pel que fa a la intervenció psicopedagògica.

Finalment, gràcies a tot plegat, em vaig endur una bona impressió de l’escola. Tanmateix, em sento molt entusiasmada de començar. Tinc moltes ganes d’aprendre tot allò que pugui sobre la realitat d’una psicopedagoga en un centre d’Educació Secundària Obligatòria.

Ja us donaré més detalls sobre el meu dia a dia com a professional en pràctiques quan hagi començat.

Fins aviat!! 🙂