10. Validació del qüestionari i adaptació del procés d’intervenció

Públic

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase del projecte s’ha dut a terme el procés de validació i difusió del qüestionari sobre la percepció del professorat en relació amb el dol i la pedagogia de la mort en el context educatiu. Inicialment, el qüestionari va ser revisat per docents i professionals de la psicopedagogia amb l’objectiu d’identificar possibles millores en la formulació de les preguntes, l’organització dels blocs i la claredat del contingut.

Posteriorment, després d’incorporar les modificacions considerades necessàries, el qüestionari es va distribuir tant en català com en anglès a diferents centres educatius. La recollida de dades s’ha realitzat en escoles concertades, públiques, internacionals i privades, tant a Catalunya com en contextos internacionals. A més, la psicopedagoga del centre també va facilitar la difusió del qüestionari a altres professionals vinculats a equips psicopedagògics d’Escola Pia.

Actualment, la recollida de respostes ja s’ha completat i s’estan analitzant les dades obtingudes.

Objectius

  • Validar el qüestionari abans de la seva aplicació definitiva.
  • Obtenir una mostra més àmplia i diversa de docents.
  • Recollir dades sobre la percepció del professorat respecte al dol i la formació emocional.
  • Analitzar les dades per identificar possibles necessitats formatives.

Reflexió personal

Aquest procés m’ha permès comprendre millor la importància de la validació dels instruments dins qualsevol investigació o intervenció psicopedagògica. Inicialment, el qüestionari presentava alguns aspectes susceptibles de millora relacionats amb la formulació de determinades preguntes, possibles redundàncies o la necessitat d’ampliar algunes opcions de resposta. Per aquest motiu, abans de la seva difusió definitiva, es va considerar necessari revisar-lo conjuntament amb docents i professionals de la psicopedagogia per tal d’assegurar una major claredat, coherència i adequació als objectius plantejats.

A través de la revisió, he pogut concloure que el disseny d’instruments no és una tasca estàtica ni immediata, sinó un procés progressiu que requereix contrast, flexibilitat i capacitat d’adaptació. A més, el fet d’haver traduït el qüestionari tant al català com a l’anglès també ha implicat revisar la manera com es formulaven determinats conceptes perquè mantinguessin el mateix significat en contextos educatius diferents.

D’altra banda, també he pogut experimentar les dificultats reals vinculades a la recollida de dades en contextos educatius. Tot i haver establert inicialment una temporalització concreta, el ritme de resposta dels participants ha estat més lent del previst, fet que ha obligat a ampliar el temps destinat a aquesta fase per poder obtenir una mostra més significativa i fiable. Com a conseqüència, he pogut prendre consciència de fins a quin punt els processos de recerca i intervenció educativa depenen de factors externs que sovint no poden controlar-se completament, com la disponibilitat dels participants, els ritmes institucionals o les limitacions temporals pròpies del pràcticum.

En aquest sentit, el desenvolupament del projecte ha requerit reajustar algunes de les fases previstes inicialment. Tot i que en un primer moment es plantejava implementar i avaluar el recurs formatiu elaborat a partir dels resultats obtinguts, actualment considero més coherent prioritzar una anàlisi rigorosa de les dades recollides i un disseny fonamentat del material formatiu. Això implica entendre el projecte no com un procés completament tancat dins del període de pràctiques, sinó com una proposta susceptible de continuïtat i desenvolupament futur.

Per acabar, aquesta experiència també m’està ajudant a construir una mirada més realista sobre la investigació aplicada en contextos educatius, entenent que moltes vegades la planificació inicial ha d’adaptar-se a les necessitats i condicionants reals del context. Per això, lluny de considerar-ho un aspecte negatiu, crec que el procés de reajustament forma part de la pràctica reflexiva pròpia de la intervenció psicopedagògica.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada inclouen les diferents versions del qüestionari, les modificacions realitzades durant el procés de validació, els formularis distribuïts en català i anglès i les dades recollides durant el procés d’enquesta. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteixen respostes individuals ni informació identificativa dels participants.

Avaluació de la intervenció o activitats

El procés de validació i difusió del qüestionari es valora positivament, especialment pel que fa a l’ampliació de la mostra i a la possibilitat d’obtenir dades procedents de contextos educatius diversos. Tot i això, la temporalització inicial ha hagut de ser reajustada a causa del temps necessari per obtenir respostes suficients, fet que ha condicionat el desenvolupament de les fases posteriors del projecte.

Observacions personals

En aquest apartat vull mencionar la distància existent entre la planificació teòrica d’un projecte i les dificultats reals que apareixen durant la seva implementació. Aquest procés m’està ajudant a entendre la importància de la flexibilitat metodològica i de la necessitat d’adaptar les decisions professionals a les circumstàncies reals del context. També m’ha permès valorar positivament la col·laboració entre professionals i centres educatius per poder desenvolupar processos de recerca i intervenció més amplis i significatius.

Deixa un comentari