A mesura que s’apropa el final del període de pràctiques, el projecte entra en una fase de tancament i consolidació dels aprenentatges realitzats durant aquests mesos. En relació amb la proposta d’intervenció desenvolupada, ja s’ha completat la fase de recollida i anàlisi de dades dels qüestionaris administrats al professorat. Els resultats obtinguts han permès identificar diferents necessitats formatives vinculades a l’acompanyament del dol i a la pedagogia de la mort en els contextos educatius.
A partir d’aquesta informació, s’ha iniciat el disseny de les píndoles formatives que formaran part del recurs digital previst, organitzades en diferents mòduls que responen als temes que han generat més interès i demanda entre els docents participants. Malgrat tot, es preveu que caldrà realitzar-ho de cara a una futura intervenció ja que no dóna temps de pilotar-ho com cal amb els pocs dies que queden.
Paral·lelament, aquests darrers dies també estan servint per fer balanç de l’experiència viscuda al centre i dels aprenentatges adquirits tant en les observacions dins l’aula com en les sessions de seguiment psicopedagògic, coordinacions i reunions amb diferents professionals.
Objectius
- Finalitzar l’anàlisi de les dades recollides.
- Dissenyar els continguts del recurs formatiu a partir de les necessitats detectades.
- Reflexionar sobre els aprenentatges adquirits durant el pràcticum.
- Valorar la contribució de la psicopedagogia al benestar i desenvolupament integral de l’alumnat.
L’anàlisi dels qüestionaris confirma una tendència que apareix de manera recurrent en la literatura sobre pedagogia de la mort. Tot i que la majoria dels docents participants consideren important abordar el dol dins els contextos educatius, una part significativa manifesta sentir-se poc preparada per fer-ho i assenyala la necessitat de disposar de més formació específica, recursos pràctics i orientacions per afrontar aquestes situacions. Aquests resultats són coherents amb estudis que evidencien que la mort continua sent un tema poc present en la formació inicial i permanent del professorat, malgrat la seva rellevància educativa (Herrán i Cortina, 2006; Colomo et al., 2021).
En base de les necessitats detectades, s’han definit diferents mòduls formatius que abordaran aspectes com la comprensió del procés de dol, el paper del docent en l’acompanyament emocional, la comunicació davant situacions de pèrdua o la incorporació de la pedagogia de la mort a l’acció educativa quotidiana. Aquest procés m’ha permès comprendre la importància de fonamentar qualsevol proposta d’intervenció en necessitats reals identificades pels destinataris i no únicament en percepcions personals o intuïcions professionals.
D’altra banda, més enllà del projecte concret, una de les conclusions més rellevants que extrec d’aquest pràcticum és la necessitat d’entendre l’educació des d’una perspectiva integral. Al llarg d’aquests mesos he pogut observar com conflictes entre iguals, dificultats familiars, problemes emocionals, processos de dol o situacions de vulnerabilitat tenen una incidència directa sobre l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat. A partir d’aquesta idea, connecto amb la concepció sistèmica de la intervenció psicopedagògica, que defensa la necessitat de considerar les dimensions personals, familiars, socials i escolars de manera interrelacionada (Mauri et al., 2004).
Així mateix, l’experiència m’ha permès valorar la importància de les funcions d’orientació, assessorament i acompanyament desenvolupades pels professionals de la psicopedagogia. Tal com assenyalen Monereo i Solé (1996), la intervenció psicopedagògica no es limita a la resolució de dificultats puntuals, sinó que implica generar condicions que afavoreixin el desenvolupament global de les persones i la millora dels contextos educatius. En aquest sentit, considero que moltes de les situacions observades durant les pràctiques reforcen la necessitat de continuar potenciant espais de suport emocional i orientació dins dels centres educatius.
Evidències
Les evidències d’aquesta entrada inclouen els resultats agregats dels qüestionaris administrats, les categories de necessitats detectades, els documents de treball elaborats durant l’anàlisi de dades i l’estructura preliminar dels mòduls formatius dissenyats a partir dels resultats obtinguts. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteix cap informació identificativa dels participants.
Avaluació de la intervenció o activitats
La fase de recollida i anàlisi de dades es valora positivament, ja que ha permès obtenir informació rellevant per fonamentar el disseny de la proposta formativa. Tot i que la temporalització inicial ha hagut d’adaptar-se als ritmes reals de resposta dels participants, aquesta ampliació ha contribuït a obtenir una mostra més àmplia i representativa.
Pel que fa a la intervenció, considero que els objectius vinculats a la detecció de necessitats i al disseny de la proposta s’han assolit satisfactòriament. No obstant això, el temps disponible no permetrà implementar i avaluar completament el recurs formatiu dins del període de pràctiques, fet que obre la porta a futures línies de desenvolupament i validació.
Observacions personals
Ara que el pràcticum entra en la seva fase final, tinc la sensació que podria continuar aprenent durant molt més temps. Cada setmana han aparegut nous casos, noves situacions i noves oportunitats per comprendre millor la complexitat de la intervenció psicopedagògica dins dels centres educatius.
Si bé considero que aquest període de pràctiques ha estat molt profitós, també penso que una experiència més extensa permetria observar amb més profunditat l’evolució dels casos, els efectes de les intervencions i les dinàmiques de coordinació entre professionals. De fet, sovint he tingut la sensació que, just quan començo a comprendre amb més profunditat el funcionament dels processos i les necessitats dels diferents agents implicats, el període de pràctiques s’acosta al seu final.
Tot i això, m’emporto aprenentatges molt valuosos sobre el treball amb l’alumnat, la col·laboració amb el professorat, la coordinació amb serveis externs i la importància d’abordar cada situació des d’una mirada global que integri les dimensions acadèmica, emocional, familiar i social. Sens dubte, aquesta experiència ha reforçat el meu interès per la psicopedagogia i per la tasca d’acompanyament a infants, adolescents i professionals dins dels contextos educatius.
Referències
Colomo, E., Gabarda, V., Cívico, A., y Cuevas, N. (2021). La formación del profesorado en educación emocional. Revista de Investigación Educativa, 39(1), 123-140.
Herrán, A. de la, y Cortina, M. (2006). La muerte y su didáctica. Manual para educación infantil, primaria y secundaria. Universitas.
Mauri, T., Solé, I., Del Carmen, L., Zabala, A., y Onrubia, J. (2004). La intervención psicopedagógica y el asesoramiento educativo. Graó.
Monereo, C., y Solé, I. (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Alianza Editorial.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.